martes, 9 de agosto de 2011

Revoltes a Londres i Eduardo Galeano

Avui he agafat el London Evening Standards. Aquest diari gratuit és més gruixut que molts dels diaris que s'han de pagar a la nostre terra. Avui, tercer dia de les revoltes a Londres, dedicava 20 pàgines a parlar del tema: "els anarquistes cremen la ciutat", deia.

Després de fullejar-lo m'he posat a llegir el llibre d'Eduardo Galeano "Patas arriba. La escuela del mundo al revés" (1998). I m'he quedat sorprés de les coincidències que he trobat del que està passant a Londres amb el en el següent passatge:
"Un joven antropologo norteamericano, Dennis Roger, se metió de pandillero en una de las bandas que aterrorizan los barrios de la ciudad de Managua. El antropólago pudo comprobar que las pandillas son la respuesta violenta que dan los jovenes a la sociedad que los excluye, y llegó a la conclusión de que no sólo florecen por causa de la pobreza feroz y de la ausencia de cualquier posibilidad de trabajar o estudiar, sino también por la desesperada búsqueda de alguna identidad" 

Aquí una versió del perquè de tot plegat...





lunes, 8 de agosto de 2011

Visita a "Bunhill Fields Burial Ground" i "Highgate Cemetery": allà on viuen els morts.

El primer dia que vaig agafar el bus va ser per a anar de la feina a la residència. Sorprenentment la parada del bus més propera a casa em va deixar just al costat d'un cementiri: Bunhill Fields Burial Ground. Tot content hi vaig entrar i vaig descobrir que allà hi descansa William Blake i William Dafoe entre molts altres honorables cadàvers. Què gran! amb el que a mi m'agraden els cementiris! La tomba de William Blake no té res d'especial, però la gent hi deixa poesies, cigarrets, monedes i altres andròmines. Per això mola. També mola perquè és la tomba de William Blake, clar.

El següent cementiri que he visitat ha estat el de Highagate Cemetery. Brutal, brutal indret. De moment és dels llocs que m'han molat més de Londres. Literalment és pot dir que es una selva, un bosc, els arbres i les flors creixent salvatges i sembla que les tombes també creixin entre la natura. Molt recomanable. A més si entens be l'anglès, el guia t'explica histories sòrdides i increïbles (suposo) del que allà ha passat.

No m'enrotllo més. Si teniu preguntes, voleu fer comentaris, o insultar, ja sabeu, això és un bloc serveix per a aquestes coses a part de fer-me les meves palles mentals.

Tomba de Tom Sayers, el més gran boxejador del 1800

És xula però fa por

El bosc salvatge

Les arrels estimen a les tombes

La tomba del britanic que va portar animals exòtics a la GB


Els arbres també estimen les tombes

Va morir massa jove...però el seu vestit era molt mono

Continua somrient, clar que si!

En William té molts admiradors


miércoles, 3 de agosto de 2011

Londres em mira


A Londres hi ha càmeres per tot arreu. En tots els passadissos de la residència on visc, en totes les cantonades de tots els carrers, en moltes entrades d'edificis, dins de les botigues i els bars, fins i tot a dins de les esglèsies!!!! 

Investigant he vist que hi ha una web d'una gent que milita per l'abolició de les càmeres controlades pel Gran germà de Londres . És molt i molt fort.
 
    Aquí us deixo unes poques imatges que he anat fent...









    Un mes a Londres


    Ja fa un temps que volia fer aquest bloc. Abans de venir cap a Londres. La idea era explicar les experiències que visc aquí i il·lustrar-les amb les fotos que faig. Però la cosa s'ha anat allargant i fins ara, un mes després d'arribar a aquesta gran Gran ciutat, no l'he creat.

    Potser continuaré actualitzant aquest bloc quan torni a Vilanova. Qui sap? Ja veurem què passa. 

    En fi, que queda oficialment inaugura't el meu bloc!